9. Hidrata el teu cos

TINC SET

Avui ha estat un dia genial!

I això que gairebé ha estat a punt d’espatllar-se tot.

Per sort, però, els amics i les amigues ens hem ajudat i tot ha sortit bé.

Tot va començar fa dies, quan a classe ens van dir que faríem una competició de corfbol. No sé si el coneixeu, però és un esport semblant al bàsquet però amb cistelles més grans i amb equips mixts, formats per quatre nois i quatre noies. Xulo, oi? A classe tots ens moríem de ganes de jugar-hi. Sobretot perquè competíem amb altres escoles del barri i ens semblava una oportunitat fantàstica per poder fer amics i amigues. Això sí, com que érem tanta gent, havíem d’organitzar-nos per dur el que ens faria falta, i a mi m’ha tocat portar l’aigua. De seguida he pensat que era genial, perquè com que a classe no beu ningú, amb un parell d’ampolles ja faríem. Seria poc pes. Al sortir de casa, la mare m’ha recordat el que sempre se m’oblida: el protector solar.

La veritat és que té raó. La pell ens ha de durar tota la vida, així que l’hauríem de cuidar com cuidem altres parts del nostre cos i no només quan anem a la platja! Si esteu jugant al parc o si sortiu al pati és important que us poseu protector solar amb un factor de protecció alt a tot arreu: darrere de les orelles, al nas, al clatell, darrere de les cames… I perquè faci efecte ho heu de fer mitja hora abans de sortir de casa! No és que el sol sigui sempre dolent. De fet, necessitem la vitamina D que ens proporciona per tenir els ossos més forts, però sempre ens hi hem d’exposar amb precaució.

De fet, durant el partit, feia molta calor i al primer quart la Noa ha dit que tenia set.

Després han demanat aigua la Sara, la Neus, en Roc… i abans de la mitja part ja s’havien acabat les dues ampolles. Tothom estava tan suat, que a poc a poc els del meu equip ja no tenien esma per córrer i en Sam ha començat a marejar-se. Jo m’he espantat, algú ha avisat el mestre, i de sobte ha aparegut una cantimplora.

La sorpresa ha estat que la cantimplora era d’una noia de l’equip contrari que ens l’oferia. Tothom ha vist el que passava i immediatament tots els equips han volgut compartir l’aigua amb nosaltres i hem pogut continuar jugant.

En condicions normals, hem de beure segons la sensació de set que tenim, però tot d’una m’he adonat que quan fas esforç físic, necessites beure més del que és habitual, perquè el cos està tota l’estona eliminant líquids que necessita reposar. La veritat és que té lògica. Jo ja sabia que l’aigua és vital per al nostre cos, però mai m’hauria imaginat que les conseqüències d’una deshidratació podrien ser tan importants. Quan he vist en Sam a punt de caure al terra, sense forces, m’he espantat molt… Però quan he agafat l’aigua d’aquella noia i la de tots els altres companys i companyes que s’apropaven a ajudar-nos, m’he sentit molt feliç.

Per sort, la competició ha pogut continuar, però abans, m’he tornat a posar una mica de protecció a la cara i als braços perquè el sol picava més que mai. Ara no recordo qui ha guanyat. Bé, crec que sí que ho recordo. Hem guanyat tots i totes. Ara m’adono que en aquest curs hem après un munt de coses que podem compartir amb els altres. He après a cuidar-me i a tenir cura de les persones que estimo. Per sobre de tot, però, crec que el millor que he après avui és la importància d’ajudar els que tenim al costat. Això i tenir amics i amigues. Perquè a partir d’ara vosaltres també sou els nostres amics i amigues, oi?