8. Expressa com et sents a través de l'art

ESTIC FETA POLS

L’Àlex m’ha donat una notícia i des d’aleshores, no parlo amb ningú. A casa tot són bronques i males cares. La veritat és que no tinc ganes d’endreçar, d’estudiar, d’ajudar, ni de ser amable. De fet, no tinc ganes de res, i només em ve de gust donar puntades de peu o barallar-me amb la meva germana. Per això m’han castigat. Ara porto tot el matí tancat i per més que intento reaccionar, estic tan enfadat que… m’he posat a plorar.

Aleshores ha entrat la mare. Ja ho havia fet abans, però jo no tenia ganes de parlar i l’he fet fora. Per sort, aquest cop ella ha insistit i m’ha abraçat. A poc a poc m’he anat sentint més bé i m’ha preguntat què em passava. De què em serviria explicar-li, però? Si segur que no se soluciona res! Així que he continuat en silenci fins que ella m’ha proposat escriure el que m’havia passat i el que sentia al respecte.

Al principi m’ha semblat estrany, però la mare m’ha dit que quan està trista, escriu poesies. Es veu que li va molt bé expressar tot allò que a vegades no sap com compartir, així que junts hem començat a escriure la meva poesia i … ha quedat molt bonica! Ella en sap molt i junts hem trobat les paraules necessàries. La voleu llegir?

 

VESPRE
Lluny navegues cap a terres incertes.
Allà hi trobaràs horitzons aliens;
fins llimbs de mar,
cims que t’impediran la vista.
Marxes de viatge
i sé que hi haurà un retorn,
en tant que desviïs la mirada
a cada lluna.
Serà allà on els nostres ulls
es reuniran.
Plegats ens somriurem
novament.
Quan ens creuem a la cantonada,
la de sempre.
Un vespre sense lluna.

 

Quan he acabat, m’he sentit molt millor. La mare tenia raó. Aleshores hem llegit junts el poema. Ella m’ha dit que m’entenia perfectament. També m’ha explicat que no deixaré de ser amic de l’Àlex, que podem trucar-li, veure’ns a través de l’ordinador i fins i tot, em deixarà el seu mòbil per enviar-li missatges. A l’estiu, qui sap, potser podrem fer-li una visita.

I quanta raó! Que l’Àlex marxi no vol dir que deixem de ser amics, només hem de trobar altres maneres d’estar en contacte. Al final, m’he adonat que enfadar-me no solucionava res. Com que m’ha sabut greu haver estat tan desagradable amb la mare, m’he disculpat i he decidit que a partir d’ara, compartiria els problemes i escriuria més sovint els meus sentiments per entendre’ls millor.

Tot seguit, he tingut una idea: regalar-li la poesia a l’Àlex l’últim dia d’escola, per dir-li que sempre serem amics. I és que també es pot escriure perquè estàs feliç i segur que li fa molta il·lusió! A la mare li ha semblat molt bé, però abans de deixar-me sol, ens hem abraçat ben fort.