3. La importància de l'aigua

TANCA L’AIXETA

Crec que avui he après una cosa important. Però important important, d’aquelles que hauria de saber tothom. Us ho explico:

Tot ha començat aquest matí, quan amb l’escola hem passat el primer dia a les colònies. Hem caminat gairebé vuit quilòmetres i en arribar a l’alberg on passarem dues nits, estava tan cansada que no he tingut forces per presentar-me al repartiment de lliteres. M’ha tocat a dalt, que normalment m’agrada, però avui em fan tan de mal les cames que no puc ni moure un múscul per enfilar-m’hi. La cosa no tenia solució, però, així que he decidit anar a treure’m la pols del dia tot dutxant-me.

Una llarga dutxa d’aigua calenta ha fet que m’oblidés dels vuit quilòmetres i les vint picades de mosquit que porto a les cames, però quan he acabat, he començat a sentir els crits i els renecs dels meus companys i companyes, que també volien dutxar-se. Que estrany, es veu que l’aigua els sortia gelada.

El mestre ha anat a demanar explicacions a la responsable de l’alberg, però aleshores algú ha obert la porta del lavabo on jo m’havia dutxat i n’ha sortit una bafarada de vapor immensa. Tot estava entelat i a més, error meu, havia deixat escrit “ÀLEX” al mirall. Total, que sembla que el dipòsit d’aigua calenta no és infinit i me l’he acabat tot. A més, en aquell moment ha entrat la Noa i ha dit que un dels vàters estava embussat i l’aigua corria per tot arreu. Efectivament, també havia estat jo. Com que no he vist cap paperera, he llençat al vàter les tres tovalloletes que he fet servir per netejar les xiruques plenes de fang i… sembla que no se les ha pogut empassar.

Ja us podeu imaginar les mirades de tots els meus companys. Tanmateix, el que més m’ha dolgut ha estat quan el profesor m’ha explicat que les ciutats destinen milers d’euros cada any a desembussar les canonades de tovalloletes i altres productes no biodegradables que la gent tira als vàters. Les depuradores no poden eliminar-los i els ecosistemes es veuen alterats de forma irreversible. També m’ha explicat que amb una dutxa de cinc minuts ja es gasten cent litres d’aigua. També m’ha donat un altre exemple de com estalviar aigua en el dia a dia: si tanques l’aixeta quan et rentes les dents, estalvies sis litres d’aigua per minut. Potser pensareu que és poc, però tot suma, oi?

Tot d’una he pres consciència del que havia fet, i he entès que l’aigua no és infinita i que el vàter no és una paperera. M’ha quedat claríssim que hem de fer servir l’aigua amb seny i no malgastar-la. I, a més… Aaah, perdoneu el badall, però ja no m’aguanto dreta. Deixem les explicacions per a un altre dia. Crec que ja he après prou per avui i estic tan cansada que dormiré com un tronc, encara que sigui a la llitera de dalt. Bona nit!