11. Inclusió social

TOTS SOM ESPECIALS

Ei, encara no us ho he explicat? Fa unes setmanes vaig decidir apuntar-me a un nou equip de bàsquet. Està a prop de l’escola i m’agrada perquè s’entrenem més dies a la setmana. He fet amics i m’ho passo d’allò més bé! Per cert, un d’aquests amics és en Lhassen. Tinc moltes ganes que el conegueu. Ell és del Marroc i té la mateixa edat que jo. A vegades em parla de com vivia allà o de com va ser el viatge per arribar fins aquí, i només puc pensar que és molt valent. Quan li ho dic, somriu una mica perquè és molt tímid.

La veritat és que us he de confessar una cosa. Al principi, jo no em vaig portar gaire bé amb en Lhassen. Bé, ni jo ni cap dels companys de l’equip. Quan arribàvem al poliesportiu, sempre el vèiem aparcant una bicicleta que era una passada! Ja ens hagués agradat a nosaltres tenir-la! La meva, al seu costat, no valia per a res! La seva era gran, lluent i d’últim disseny! Crec que tots li teníem una mica d’enveja. El cas és que un company de l’equip va dir-nos que estava convençut que en Lhassen l’havia robat, perquè un noi com ell no podia tenir una bicicleta com aquella. Nosaltres ens ho vam creure i vam començar a no fer-li cas als entrenaments. No li passàvem la pilota ni volíem que parlés amb nosaltres.

Una tarda, en Lhassen estava a punt de pujar a la bicicleta i nosaltres vam córrer cap a ell. Un dels nois del grup li va dir que havia de tornar-la al seu propietari. Ell no va respondre i un altre company va afegir: “Si tu no ets d’aquí, no pots tenir una bici així”. De cop i volta, vaig decidir defensar en Lhassen. “Ei, potser l’hi han regalat, aquesta bicicleta”, vaig exclamar. “Sam, i ara què et passa”, em vam preguntar tots.
El que em passava és que no m’agradaven gens ni mica aquells comentaris. Ni tan sols el coneixíem, no podíem inventar-nos que era un lladre! En Lhassen, quan va veure que jo no els seguia el rotllo, es va atrevir a parlar. Aleshores, ens va explicar que una ONG li havia donat la bicicleta perquè s’entrenés. Es veu que a través de l’acció i de l’esport miren d’impulsar la superació dels joves com ell. En Lhassen també va dir, a més, “així no arribo tard a l’escola!”.

Tots ens vam quedar sorpresos, però és clar, havíem de demanar-li perdó pels nostres prejudicis. Alguna vegada n’heu tingut? Sabeu què vol dir el mot “prejudici”? Jo vaig conèixer-ne el significat gràcies als meus pares, que m’han explicat que són les idees que tenim sobre una persona sense conèixer-la bé. El pitjor és que poden fer molt de mal, com li passava a en Lhassen, que se sentia sol i trist.

Sabeu una cosa? Tothom es mereix el mateix tracte, perquè cada persona és única. Jo he après que els prejudicis no serveixen per a res! En canvi, quan t’atreveixes a conèixer algú, pots descobrir una amistat tan bonica com la que tenim en Lhassen i jo. Per cert, ell també us saluda!