1. Carrega les piles dormint

Tinc son!

Ei! M’esteu llegint? Espero que sí, perquè us vull explicar una cosa. Però abans, millor em presento, no? Em dic Àlex i tinc 11 anys. M’agrada molt anar a l’escola, però aquest matí m’he adormit a classe d’anglès. No ho faig mai, de debò, però a tothom li pot passar alguna vegada… Vaja, no ho sé, què en penseu?

El cas és que estàvem a l’aula i quan m’ha tocat llegir el meu fragment de diàleg, la Noa m’ha hagut de donar una puntada de peu per despertar-me. Sí, m’havia adormit! I el pitjor és que l’he escridassat i ara em sap greu, perquè ella és una de les meves millors amigues. Avui he estat tot el dia d’un humor que no m’aguanto ni jo. Sé que ens acabem de conèixer, però us prometo que normalment sóc una noia FORÇA ALEGRA! , i més avui, que havia de ser un dia genial. De totes maneres, crec que ja sé per què estic així. Ahir vaig aprofitar que els meus pares anaven al teatre i que venia la cangur per quedar-me fins a les dues del matí mirant sèries.

Us agraden, les sèries? A mi m’encanten, i tot just ahir vaig acabar la primera temporada d’una de misteri que està de moda, i em moria de ganes de comentar-la. Però és clar, he dormit tan poc que no tenia esma per xerrar amb ningú.

El més trist és que ara la Noa s’ha enfadat amb mi, i la meva mare ho sap tot perquè la professora hi ha parlat. Quan he arribat a casa, hem dinat juntes i aleshores m’ha preguntat per què ho havia fet. Jo li he explicat la veritat. No serveix de res inventar-se una excusa. Mentre parlàvem, pensava que allò tindria una conseqüència, però al final hem arribat a un acord i tot s’ha solucionat de la millor manera. I és que hem decidit que la setmana que ve, aniré a dormir, com a màxim, a les deu del vespre. No tornaré a mirar sèries tota la nit. La mare també m’ha proposat llegir una mica abans de dormir. Diu que ella ho fa i li agrada molt. La veritat és que jo no llegeixo mai, al vespre, però potser ara descobreixo que també m’agrada i aquest moment s’acaba convertint en el favorit del dia, ves a saber!

Per cert, la mare m’ha explicat que no li agraden els càstigs perquè no aprens res. Ella  diu que quan fas alguna cosa que no està bé perquè d’alguna manera perjudica algú altre val més entendre què has de canviar i esforçar-te per no tornar-ho a fer. Estic molt contenta amb aquest pacte i segur que no tornarà a pasar.

I vosaltres, llegiu al vespre? Ho sabíeu, abans de llegir el conte, que dormir més de vuit hores és tan important? Jo em pensava que els pares m’enviaven al llit per treure-se’m de sobre, però ara veig que no. La veritat és que quan no dormo, estic cansada, enfadada, despistada i tot em molesta. De fet, ara són les sis de la tarda i si pogués, dormiria una estona, però avui vull fer una cosa més important: anar a casa de la Noa i disculpar-me pel que ha passat.

Si ella també vol, podem anar juntes al campionat de skate que ha organitzat la colla. Fa setmanes que espero aquest dia, així que no m’ho perdria per res del món!